Guillermina Morales 
És una professional de la forja i del treball del ferro que s’interessa per tot allò que pot estar vinculat a la metal.lúrgia: ja sigui literatura, disseny, història, música, arqueologia, o siderúrgia.
El seu periple professional s’inicia en acabar els estudis de batxillerat quan s’en va a Barcelona, l’any 1991 on per primer cop entra en contacte amb el món de la forja, a l´Escola Taller del Parc del Laberint d’Horta amb el mestre l’Adolfo López de Alarcón. Continua aquests estudis a l’Escola Taller del carrer Mineria de la Zona Franca i poc temps desprès, al 1996, emprèn el seu propi taller de forja i serrallería al Carrer Alegre de Dalt del barri de Gràcia. Allà coneix l’escultor Toni Martínez i entra en estret contacte amb l’Escola del Gremi de Serrallers -ja els últims anys de la mateixa-, al Carrer Torrent de les Flors.
L´any 1998 funda la Companyia d’espectacles «Datura», formada per 15 treballadors, entre actors i tècnics. A més de promoure, crear i dirigir espectacles; dissenya i construeix les seves escenografies. Dos anys després es decanta per tornar a la intimitat del caliu de la seva forja. L´any 2003, trasllada el seu taller al Carrer Sant Ramón 25 del barri del Raval.
En tancar l’Escola del Gremi de Serrallers, ofereix el seu espai per continuar la tasca de l’escola. Organitza cursos de forja amb el mestre Víctor Cunillera, per progressivament realitzar-los de manera autònoma.
L’Any 2005 surt a forjar al carrer amb els alumnes de l’escola, amb intenció de donar visibilitat a l’ofici. Allà coneix a en Xavier Simón, Cap de Llicències del Departament
Tècnic de Ciutat Vella, i ferm defensor del patrimòni i l’artesanía. Les seves col·laboracions encara perduren.
Promou l’ensenyament de l’ofici a les escoles oficials, i imparteix diversos Seminaris d’Estiu a l’Escola Industrial i del Treball de Barcelona.
Crea la seva pàgina web, l’any 2007 i la posa al servei dels forjadors, éssent la primera web de forja de tot l’estat.
L’any 2008, col·labora en la organització a Dosrius d’una Exposició d’Obres del Museu del Gremi de Serrallers amb en Víctor Cunillera. Aprofita l’ocasió per introduir dins la mostra treballs actuals de forjadors catalans i dissenya una obra de forja que realitza durant la demostració de forja col·lectiva el dia de la inauguració amb els Mestres participants, titulada “La Forja en moviment”
Per situar l’ofici i projectar-lo cap al futur, s’adona que cal trencar amb les organitzacions històriques i transformar la visió clàssica que la societat té del forjador. Amb aquest esperit l’any 2009 funda l’Associació de Forjadors de Catalunya -AFoC.
Aquell mateix any, organitza a Barcelona el Festival “Forja Viva” Aquesta primera edició, aplega la majoria de forjadors de tot Catalunya. S’inaugura al Palau Güell de Barcelona i es viu com una celebració del tot innovadora que obre les portes de la forja als nous temps. La “Forja Viva” es desenvolupa sense ànim de lucre. És un esdeveniment artístic i cultural que parteix d’un discurs filosòfic, reivindicatiu i trencador, Reivindica una forja contemporànea basada en el respecte pel coneixement i la historia. Defensa l’excel.lència del material i el valor de l’ofici com a art per sí mateix. Cal educar a tècnics, dissenyadors i gran públic. Es així com es podrà introduïr la forja a les restauracions, a les noves construccions, al disseny i a molts altres projectes. Per tant cal educar als forjadors perquè posin en valor la seva sabiesa. Sobretot cal oferir un ensenyament de qualitat que garanteixi professionals qualificats capaços de desenvolupar els nous reptes.
És viatjant que la Guillermina descobreix forjadors arreu del món. A Itàlia s’enamora dels treballs dels mestres Claudio Bottero, Jadran Stenico i Roberto Giordani i a Israel aprèn les tècniques del prestigiós mestre Uri Hofi. Aquestes persones esdevenen els seus referents, i grans amics.
A França, l’any 2010, de la mà del mestre Ferdinando Nava, descobreix els processos antics d’elaboració de ferro. Aquesta experiència siderúrgica serveix per desvetllar misteris que acompanyaven l’ofici al nostra país. Moguda per l’interès d’ampliar el coneixement, continua investigant aquests processos , al Museu del Guix i Geologia de Vilobí del Penedès amb el seu amic en Miquel Segura. S’envolta d’un equip molt heterogeni de científics i arqueòlegs, com en Marc Boada (divulgador i soci de Pendulum), en Pere Molera (Professor Emèrit de Metal·lúrgia de la Universitat de Barcelona), Toni Palomo (Arqueolític), Núria Salan (Professora de Metal·lúrgia de la Universitat Politècnica de Catalunya i sòcia fundadora d’ASAMMET), Roberto Talbott (Metge cirurgià) entre d’altres.
Comptant amb la col·laboració de forjadors locals; Miquel Xirau, Benito Mahín, Valentí Martí, Rafel Codina , Rafel Artigues , l’Alberto García i altres, i amb una àmplia participació de professionals d’àmbits i països diversos; Organitza cinc edicions del Festival “Forja Viva”, quatre a Barcelona i una a Alins (Vall Ferrera).
La Forja Viva a partir de la seva segona edició, passa a ser un festival de renom internacional que acull als millors forjadors del moment, amb la participación de professionals vinguts de tot el país i de Itàlia, Rússia, Alemanya, Estats Units, Finlàndia, Paísos Baixos, Ucraïna, Israel, Bèlgica, França, Japó, Àustria, Bielorússia, Canadà, Suècia, Islandia i altres.
En el marc de les diverses edicions d’aquests festivals s’organitzen, exposicions, demostracions, rutes guiades pel patrimoni de forja, tallers d’iniciació a la forja, cursos, premis, conferències, concerts, mostres de gastronomía
Les edicions de “Forja Viva” van ser de gran interès i serviren per crear vincles entre forjadors, associacions de forja, editorials i més d’arreu del món i amb museus i entitats acadèmiques catalanes. La Guillermina impulsa amb AFoC la creació dels Premis AFoCde Forja que es celebren i exhibeixen al Museu Marítim de Barcelona els anys 2013, 2014 i 2016.
La Forja Viva va donar a conèixer al gran públic i a la societat catalana, l’actualitat d’aquest ofici. Cal destacar que l’Ajuntament de Barcelona creà un protocol per a restauracions de forja, inexistent fins aleshores.
Per la seva escola han passat, mestres d’arreu del món i un gran nombre d’aprenents, aficionats i també de forjadors, entre ells, n’hi ha que ara ensenyen forja arreu del país.
Actualment, a més de mantenir viva l’escola, continua dissenyant i produïnt els seus treballs de forja i serrallería a mida pel client. Els seus encàrrecs són tant per Catalunya com per d’altres indrets del món, a petició d’arquitectes, dissenyadors, constructores, restauradors, particulars, Museus i d’altres institucions.
Les seves obres acostumen a ser de disseny propi, artístiques i funcionals. No es defineix com a escultora, tot i que puntualment realitza escultures per encàrrec.
Els seus darrers treballs més destacats es troben al Museu Marítim de Barcelona, a la Sagrada Família i a alguns carrers de Barcelona (portes i balcons).
Ha participat en nombroses ocasions en conferencies, simposis y esdeveniments de forja, arreu del món, i es mostra sempre disposada a facilitar el camí de qualsevol persona que tingui interès per endinsar-se en el coneixement de la forja.